Les actus

País de Cocanha en Occitània

Tèrra d’abondància imaginària, lo país de cocanha es tanben lo nom balhat a Lauragués ont la cultura del pastèl - que s’exportava jos forma de bòlas apeladas cocanhas - foguèt florissenta al sègle XVI.

Cocanha, una istòria que remonta a la debuta deu sègle XVI
Cocanha, una istòria que remonta a la debuta deu sègle XVI

Cocanha ! L’origina del mòt es malsegura. I a mai d’una explicacion possibla. I a, benlèu, una anciana etimologia perduda que remontariá a una tèrra d’abondància, un mite present dins totas las culturas europèas.

 

La famosa color blava dels tenchurièrs

Avèm un vertadièr país de Cocanha que designa, despuèi la debuta del sègle XVI, l’espaci comprés dins lo triangle Albi-Tolosa-Carcassona. Foguèt un terrador ont se desvolopèt la cultura del pastèl, una flor que dona la famosa color blava dels tenchurièrs. Lo succès d’aquela economia del pastèl qu’èra vendut fins en America, embarcat suls batèus dins lo pòrt de Bordèus via Garona, enrequisèt de familhas entièras.

Las entrepresas regionalas trabalhan lo pastèl en textil

Lo famós Ostal d’Assezat de Tolosa foguèt realizat mercés a la fortuna tirada d’aquel comèrci. La flor, un còp recoltada, èra esquichada e transformada en bòlas qu’apelavan « cocanhas ». L’expression vendriá d’aquí ? Sembla mai anciana e es puslèu una istòria de rencontre : lo mite del país de Cocanha se mesclèt amb la realitat de l’abondància locala, tot aquò faguèt pas qu’un, fin finala.

Uèi, aquel terraire reivendica son Istòria e ne repren lo nom. Ara la cultura del pastèl repren, d’agricultors se mandan dins l’aventura e d’entrepresas regionalas trabalhan lo produch, en textil, en cosmetica, en pintura, coma a Labèja amb lo musèu e lòc de produccion : Terre de pastel o a Leitora, amb l’entrepresa Bleu de Lectoure…

Pays de Cocagne en Occitanie

Cocagne ! L’origine du mot est incertaine. Il vient, peut-être, d’une ancienne étymologie perdue qui remonterait à la notion d’une terre d’abondance, d’un mythe présent dans toutes les cultures européennes.

En Occitanie, nous avons un véritable pays de Cocagne qui désigne, depuis le début du XVIe siècle, la zone géographique contenue dans le triangle Albi-Toulouse-Carcassonne. Ce fut un terroir où se développa la culture du pastel, une fleur qui donne la fameuse couleur bleue des teinturiers. Le succès de cette économie du pastel, qui était vendu jusqu’en Amérique, embarqué sur des bateaux dans le port de Bordeaux via la Garonne, contribua à la richesse de familles entières.

Le fameux Hôtel d’Assezat de Toulouse fut réalisé grâce à la fortune issue de ce commerce. La fleur, une fois récoltée, était écrasée et transformée en boules appelées « cocagnes » (de l’occitan còca, pâtisserie). L’expression viendrait donc de là ? Elle paraît antérieure et il semblerait que ce soit plutôt une heureuse rencontre : le mythe du pays de Cocagne se mêla à la réalité de l’abondance locale, et tout cela ne fit plus qu’un, au bout du compte.

Aujourd’hui, ce terroir revendique son histoire et en reprend le nom. La culture du pastel revient, des agriculteurs se lancent dans l’aventure et des entreprises régionales travaillent le produit pour le textile, la cosmétique, la peinture, comme à Labège avec le musée et lieu de production : Terre de pastel ou à Lectoure, avec l’entreprise Bleu de Lectoure, entre autres.

Haut
de page